Ves al contingut principal

El comerç minorista català situació i relació amb les TIC



El teixit comercial català resulta fonamental a l'hora de mantenir la trama de la vida ciutadana, i exerceix un important paper en el qual es barregen el seu caràcter de servei al consumidor, el seu aspecte de sector generador d'ocupació, i la seva faceta com a eix de la vida pública i en l'ordenació urbana.


Tot aquest valor que representa el comerç minorista, dissortadament no esta en sintonia amb aspectes relatius a la innovació i utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

En l'actualitat, una de cada tres empreses del sector de comerç minorista encara no han incorporat cap dispositiu o eina informàtica per al seu negoci. (CCC 2008)

Els empresaris no coneixen quines són les possibilitats que les tecnologies ofereixen per als seus negocis. Aquí podríem situar el principal problema, aquest desconeixement fa que les empreses no s'hagin plantejat la incorporació de les tecnologies.

Si fem un repàs de com s’utilitzen les TIC al sector ens trobem, segons (CCC 2009), amb:

- Utilització de les TIC centrada en tenir PC.
- Internet per tasques bàsiques, fins i tot no relacionades.
- Poca seguretat a l’hora de realitzar tràmits importants.
- Poc manteniment de les eines tecnològiques.
- No existeix pressupost destinat a les TIC.
- Conscienciació nul•la del cost de desenvolupament d’una Web.

Conclueixen dient, entre altres coses, que hi ha sectors que difícilment poden incorporar les noves tecnologies (per exemple els forns).

Però aquesta afirmació sobre els forns és un exemple de que, fins i tot, qui encarrega l’estudi i qui el fa, no té un visió estrategica de l’incorporació de les TIC al comerç al detall.

Els forns que semblen destinats a estar fora de la societat de la informació, es poden incorporar a les TIC, de forma senzilla, mitjançant pagines WEB, on ofereixin els seus productes artesans i formules o consells per utilitzar-los a casa.

Però també existeixen altres possibilitats de millora del servei. Quans cops hem anat a la fleca i ens hem trobat que el tipus de pa que volíem estava exhaurit i havíem d’esperar la propera fornada. Avui existeixen solucions a baix cost que poden oferir serveis d’avis al client que quan és el millor moment per comprar el pa.

Una agència creativa de Londres per enviar avisos a través de Twitter, ha muntat el primer dispositiu en una fleca i amb ell és possible conèixer quan surten del forn pastissos, croissants,etc... Mitjançant un senzill interfície, el forner selecciona com és el producte que està al punt i en prémer el botó s'envia un missatge a Twitter, per la qual cosa ens podrem passar a buscar brioixeria recentment fornejada.

El forner, que no té temps de trastejar amb ordinadors mentre treballa, informa a tots els seus clients d'una forma senzilla i ràpida. És només un exemple, interessant i que m'ha cridat l'atenció, de les possibilitats d'aquesta plataforma de comunicació si s'integra de forma intel•ligent amb altres solucions.

El BakerTweet és un disseny propi, muntat sobre una plataforma Arduino, i que es pot configurar a través d'un interfície web, com podem veure en el vídeo. http://vimeo.com/3972081#embed

Si es pot fer sobre Twiter és fàcil utilitzar altres tipus de plataforma sms e mails etc.

Hem de trencar amb la situació que es reflecteix en l’estudi del CCC i aconseguir dinamitzar el sector del comerç minorista, posant en valor aspectes únics que sols ell pot oferir, tot utilitzant les TIC com una eina estratègica per aquest posicionament.

Les associacions de comerciants minoristes han d’acomplir el rol de palanques per la innovació i el reposicionament sectorial.

Albert Pérez Novell ( NVConsulting )

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un sector fracasado

El volumen de libros almacenados en España procedentes de devoluciones equivale a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
Es insostenible que en pleno siglo XXI (llevamos, aunque no los parezca, 16 años en él) en el sector del libro se perpetúen situaciones como que los almacenes tengan prácticamente sin rotación más de un 60% de sus existencias, los retornos continúen siendo superiores al 50 % o que todavía haya librerías que hagan sus pedidos por teléfono.
Como indican los informes del propio sector y destaca Manuel Gil en su blog de referencia: “El gap entre libros producidos y vendidos es de unos 100 millones anuales en España… El cálculo que hace unos días contrastaba con otros consultores es que hoy se puede almacenar una cifra cercana a los 700 millones de ejemplares”. Lo que equivale a un volumen de libros igual a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
En este …

El negocio de la librería = a fracaso, ¿por qué?

Cuando entramos en un negocio, sea librería, restaurante, tienda de moda sabemos o intuimos  de antemano si están condenados al fracaso o no.
Yo reconozco fácilmente que librería cerrará en 1, 2 o tres años y aquella que, no sólo no cerrará, sino que se enfrenta a un brillante futuro.
Ese es el sentido quiero exponer modelos reales de éxito como el que emprendieron  hace unos 5 años Jeff Mayersohn y su esposa  Linda Seamonson , al comprar y reconvertir el modelo de la vieja libreríaHarvard de Cambridge,  ciudad donde cierran más librerías que Starbucks se abren en China. (situación: 1256 Massachusetts Avenue Cambridge, MA 02138).
Jeff Mayershon amante apasionado de los libros ha sido cliente de Harvard durante 30 años, recientemente retirado del mundo de la tecnología él y su esposa Linda se embarcaron en esta locura. ¡¡¡Comprar una librería!!!
Jeff y Linda, ingenuamente optimistas, se embarcaron en esta aventura en estos días oscuros de  recesión, a la sombra de Amazon, y con los libros …

Retomo el título de un artículo del amigo Ismael Nafria, en El Español:” Y el ‘reality’ se hizo realidad”

Lo retomo bajo otra perspectiva:
La situación es la siguiente: ¿cómo Hilaria, como la llama Villalobos, con todo es sistema a favor, los mass media escritos y audiovisuales más importantes, que no solo atacaron sino que censuraron las medias más homologables que proponía Trump en su programa (ver: Le Monde Diplomatique,  artículo de Ignacio Ramonet), toda intelligentsia, y todo el glamour Hollywoodense a favor, no consiguió ganar?.
Y ¿como Trump, con todo esto en contra, inclusos su propio partido, y aparentemente él mismo con sus declaraciones y escándalos,  si lo ha conseguido?.


Hipótesis: Se barajan varia hipótesis:
 1) Que el ciudadano castigado por la crisis ha votado una alternativa, aunque represente a priori la antítesis de sus intereses, ¿Porque lo ha hecho?.
2) Que Hilaria no conectaba con los votantes.
Yo lanzo una tercera: Tiene más peso los mensajes anticulturales de los realitys basura, que toda la reflexión sesuda y directa de los media supuestamente serios. La opinión no so…