Ves al contingut principal

Crònica d’un despropòsit i línies de treball

Paradoxalment, els editors de diaris,  tot i sabent que el seu negoci consistia, en bona part, en monopolitzar la publicitat dels classificats, la van deixar perdre quan van afrontar el  pas a Internet. Ara estan en el bucle mental de si cobren o no cobren pels continguts. Molta visió no han tingut, s’encaparren en fer negoci amb l’element més feble de la cadena i més devaluat en l’era Internet la informació pura i dura.
Deixen de banda la vaca lletera i la regalen als que han nascut a Internet o sols es dedicaven a la publicitat de classificats. (pisos, sexe, segona mà, etc.. ).Ara que fer? Doncs, ho tenen difícil.

Recuperar aquest mercat és una obligació, però resultarà força dificultós .

En paral•lel han d’afrontar altres reptes.

Primer:
Perquè no unir dos models per construir un oceà blau digital per la premsa i les editores en general.
Model híbrid analodigital :
Com explicava en un post anterior que, no se per quina raó, ha desaparegut (coses de Google gratuït). La possibilitat, mitjançant etiquetes RFID i impressions QR , de convertir la publicació en paper (diari , revista ,llibre) en la clau i la interfície d’accés al món digital pot ser un sistema per unir ambdós móns.
A la vegada estimulem l’hàbit de lectura entre els joves i els nens, no fent-los combregar obligatòriament amb un model que no els escau. Que els productes editorials s’adaptin a aquests públics i no al revés (quan s’ha vist que el client s’hagi d’adaptar al producte i no el producte al client) Si el editors volen continuar exercint la funció d’informar, formar i entretenir, ho hauran de fer seguint els hàbits dels nous públics, tenint en compte que mai com ara la cultura i l’oci han estat tant entrelligats.
Existeixen experiències que lliguen ambdós formats
El paper i les "paraules" serien el pas obligat per accedir al món dels zeros i els uns.
Segon:
Creació de plataformes comunes per rendibilitzar el valor publicitari en un model “win win”.
Si no aconsegueixen que cada WEB sigui per si sola rendible publicitàriament, quan Internet és el suport que més ha incrementat els ingressos en publicitat, és que alguna cosa falla en el model actual. Caldria pensar en plataformes comunes que ho fessin rendible, ajuntant anunciants i arribant a més lectors.
No val a dir ara que Google ens pagui els continguts que tenen en obert. Que pensin que GOOGLE també pot decidir cobrar per inserir aquests continguts i oferir-los les visites que li arriben a través del cercador.
Si consideren que Google ha d’ésser aquesta plataforma,( els fa POR??) que arribin a un acord amb el “Mumi” per a que generi la mega plataforma de continguts informatius, segmentada per àmbits geogràfics, temàtics i lingüístics, amb “publicitat intel•ligent” com sols Google ha demostrat que pot fer . Se suposa que Google utilitza tecnologia semàntica capaç d'interpretar del que s'està parlant a la web en la qual s'insereix la seva publicitat, en base a les dades de la IP, i del mateix contingut de la pàgina web. Donem-li més facilitat per a que estructuri millor els continguts i afini més en el model (en lloc de barrar-li l’accés) i repartim els beneficis.
Que posin també al seu abast els seus anunciants, (no els ha de preocupar), al final en el model guanyen tots, que ofereixen als seus anunciats posicionament SEO i SEM a aquesta plataforma. Al final les editores esdevindrien les expertes pels seus anunciats en visibilitat a Internet.
Tercer:
Creació de plataformes pròpies tot aprofitant la comuna.
A aquesta alternativa podria complementar-se amb la inclusió a cada site de les editores del seus continguts vinculats i traspassats a Google i intel•ligentment vinculats amb la publicitat la local i la general. Seria un pas més enllà del Googel AdSense que ja utilitzen.
En aquest cas repartir també ingressos amb una proporció més avantatjosa i adequada pel site. I vincular-la a la publicitat, via patrocini, de la informació amb real valor afegit que sols hauria d’aportar cada site, per poder conservar un certa base monopolista que és la que interessa a l’accionista.
Conjugar els dos models és el repte; el monopolista i el de la competència perfecta al que ens porta la societat en xarxa.
Aquesta es la lògica dels nous temps, contrasta amb l’antiga monopolista dels negocis en cercles tancats i d’economia de l’escassetat. Els bussines és mouen avui per territoris d’abundància on els models necessiten el ple desenvolupament de la lògica de l'abundància que subjau en la Nova Economia i està associada a l'efecte xarxa, ens porta a una situació límit (de competència perfecta) on les estratègies típiques de prendre la posició o establir un estàndard i cercles tancats no són practicables, on fidelitzar la clientela serà cada cop més difícil fins arribar a ser impossible.
El netweaving fa sorgir moltes oportunitats de col • laboració o intercanvi que abans es desconeixien o no es podien aprofitar per falta de confiança i tecnologia, i que poden  proporcionar noves formes, més barates, d'accés als productes i fins i tot nous productes i a més poden arribar a ser,  un imput importantíssim pel màrqueting.
El paper del editors, especialment de premsa, en la construcció de xarxes socials ha de ser la seva contribució al desenvolupament del model. que integri clara i productivament el feedback del lector com prossumidor (consumidor que també crea el seu producte i combina l'oferta). En definitiva com recompondre tota la cadena de valor, en un cercle de valor.
El diaris no deixen de ser el nodes centrals d’una xarxa de lectors que ara disposen d’eines per fer sentir la seva veu.
Perquè no facilitar-los les eines i donar rellevància mediàtica tradicional a les seves aportacions (Mitjà-Mumi). Perquè no rendibilitzar-ho tot com un paquet a oferir a anunciants, És a dir: si creem, per exemple, la nostra pròpia xarxa de bloggers i donem ressò mediàtic als seus productes podem vincular la publicitat amb les temàtiques concretes i sabem que les xarxes (altrament dit cercles) que acompanyen a aquest nous productors de continguts acostumen a ser fidels.
La coproducció amb el lector és un territori inexplorat .
Ara sols cal començar a fer –ho 

Albert Pérez Novell NV Consulting

Entrades populars d'aquest blog

En Catalunya todos somos Gary Cooper

¿Qué iluso pensaba que Europa iba a acompañar a Catalunya en este proceso?
Europa es un club de Estados que no solo no nos ayudará, sino que no mediará, ni facilitará la mediación. No esperemos nada hoy del parlamento europeo dominado por el grupo popular.

Debemos tener claro, que vivimos en un entramado (sistema) económico, donde los Estados asumen un control directo de la administración social, al dictado de los mercados y estos actúan según índices de las Agencias de Calificación. Creer que, en este entorno, hay espacio para que obtengamos ayuda en nuestro proceso, es leer mal la historia y el contexto. Es bueno recordar lo que nos contaba Bauman sobre el huevo de la serpiente: “la cara oculta de la sociedad en la que vivimos, se manifiesta en contadísimas ocasiones pero, cuando lo hace, deja desenmascarada la violencia y demás aspectos negativos que han sido utilizados, al mismo tiempo, a lo largo de la historia para la formación de la propia estructura social” .

No quiere decir que d…

Un sector fracasado

El volumen de libros almacenados en España procedentes de devoluciones equivale a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
Es insostenible que en pleno siglo XXI (llevamos, aunque no los parezca, 16 años en él) en el sector del libro se perpetúen situaciones como que los almacenes tengan prácticamente sin rotación más de un 60% de sus existencias, los retornos continúen siendo superiores al 50 % o que todavía haya librerías que hagan sus pedidos por teléfono.
Como indican los informes del propio sector y destaca Manuel Gil en su blog de referencia: “El gap entre libros producidos y vendidos es de unos 100 millones anuales en España… El cálculo que hace unos días contrastaba con otros consultores es que hoy se puede almacenar una cifra cercana a los 700 millones de ejemplares”. Lo que equivale a un volumen de libros igual a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
En este …

El negocio de la librería = a fracaso, ¿por qué?

Cuando entramos en un negocio, sea librería, restaurante, tienda de moda sabemos o intuimos  de antemano si están condenados al fracaso o no.
Yo reconozco fácilmente que librería cerrará en 1, 2 o tres años y aquella que, no sólo no cerrará, sino que se enfrenta a un brillante futuro.
Ese es el sentido quiero exponer modelos reales de éxito como el que emprendieron  hace unos 5 años Jeff Mayersohn y su esposa  Linda Seamonson , al comprar y reconvertir el modelo de la vieja libreríaHarvard de Cambridge,  ciudad donde cierran más librerías que Starbucks se abren en China. (situación: 1256 Massachusetts Avenue Cambridge, MA 02138).
Jeff Mayershon amante apasionado de los libros ha sido cliente de Harvard durante 30 años, recientemente retirado del mundo de la tecnología él y su esposa Linda se embarcaron en esta locura. ¡¡¡Comprar una librería!!!
Jeff y Linda, ingenuamente optimistas, se embarcaron en esta aventura en estos días oscuros de  recesión, a la sombra de Amazon, y con los libros …