Passa al contingut principal

La crisi i el núvol


En aquests temps de tempestuosa crisi, s'està posant molt de moda això del Cloud computing i molta gent parla del núvol com si fos el paradigma de la ciència de la computació, el futur més clar i brillant, la solució als nostres problemes.

Es cert que les aplicacions al núvol son una forma d’estalvi per les PIMES, atès que  no han de preocupar-se amb tasques com la instal·lació, gestió del servei o manteniment, ja que l'únic que s’instal·la en els seus equips és un client molt lleuger que envia en temps real als servidors del núvol qualsevol incidència.

Però l'anomenat cloud computing no és una cosa absolutament nova (ja portem ANYS usant webmails com els de Yahoo o GMail) està evolucionant i cada vegada apareixen més i més serveis basats en "el núvol".

En això de la computació en el núvol hi ha corporacions que  qui estan apostant fort:
• Google i els seus serveis per a empreses amb què les empreses poden disposar de correu electrònic, editar i compartir documents, calendaris, ...
• Amazon amb la seva EC2 que ofereix la possibilitat de desenvolupar aplicacions i serveis web escalables en el núvol.
• Microsoft Azure, amb conveni amb IBM a través del seu Net permet construir serveis en el núvol.
 
Tots s'apunten al carro però ....
Què és realment tot això del núvol i què pot implicar?
El núvol és Internet. La computació en el núvol és la computació a Internet i això vol dir que totes les aplicacions i dades que estan en el núvol, estan a Internet, estan fora de les nostres màquines, a les màquines del proveïdor de serveis i accedim a ells des del navegador
. Utilitzem el processador de textos a través del navegador.

La informació està fora dels nostres sistemes,. està fora del nostre control.
Així, sense més.
Evidentment tot això del núvol té coses bones. 
• Les empreses que venen "el núvol", venen serveis i això per a elles és que en comptes de vendre't un producte, un processador de textos, per exemple, et venen una subscripció a un servei, el poder utilitzar el processador de textos per un any.
Poden reduir costos, augmentar beneficis, lluitar contra la pirateria.
• Les empreses que compren "el núvol" ja no han de comprar productes, ara estan comprant serveis ... poden estalviar costos, ajustar més encara les despeses a les seves necessitats, poden accedir a les seves aplicacions i dades des de qualsevol punt del món amb només connectar-se a Internet i això és flexibilitat, comoditat, ... s'eviten mantenir personal de suport per a aquestes aplicacions.
 
Menys despeses i més beneficis.
• Els particulars que usen "el núvol" utilitzen les seves aplicacions, accedeixen a les seves dades, correu electrònic, aplicacions des de qualsevol punt i de forma (de moment) gratuïta, alguns estalvien diners al no haver de comprar aplicacions, altres comencen a utilitzar aplicacions sense haver d'infringir llicències.
Però clar ... no és or tot el que llueix i no se fins a quin punt les empreses i els particulars coneixen els riscos de "núvol":
• La pèrdua de la confidencialitat de les dades és evident. La informació ja no està únicament en el nostre poder sinó en servidors d'un altra organització així que en enviar la nostra informació als servidors d'aquesta organització li estem donant accés a les dades.
• Pèrdua del control de la informació. Ja no parlem únicament de confidencialitat, que per a moltes aplicacions és més que suficient per no poder acceptar aquest nou concepte, parlem de pèrdua absoluta de control ... no podem controlar si el proveïdor dels serveis en "el núvol" utilitza la nostra informació, la ven , la modificació, la borra ... estem parlant fins i tot d'una possible pèrdua de la integritat de la informació. Sempre podem comprovar la integritat amb algun sistema de CRC o hash.
• Com es porta "el núvol" amb l'espionatge industrial? I amb l'espionatge sense més? ¿Permetran les organitzacions governamentals dels països operar amb els grans proveïdors de serveis de cloud computing  sense accedir a la informació? ¿Podran utilitzar aquests serveis a la xarxa amb informació sensible i / o classificada? Podrà una empresa asiàtica o europea utilitzar els serveis d'una companyia (americana, per posar un exemple) de serveis d'aquest tipus sense cap tipus de preocupació perquè les seves dades puguin ser accedits per aconseguir accés a informació sensible?
 
És evident que els proveïdors de cloud computing accedeixen a la informació dels seus usuaris, només cal veure els anuncis contextuals que ens presenten els diferents proveïdors de correu electrònic quan estem amb el vostre correu web. No és possible presentar publicitat contextual sense accedir a la informació.
 
Hi ha solucions?
Doncs de moment no les conec.
S'haurà d'investigar molt profundament en temes de privacitat en "el núvol" i veure com dotar a aquests serveis d'una privacitat real i un control de la confidencialitat i la integritat del que ens puguem refiar.
Així a pilota sobtada se m'acut ... una aplicació de programari lliure que treballi en local Com es menja això en una aplicació web? Com es pot implementar, per exemple, un processador de textos de tal manera que el propi processador de textos no pugui accedir a la informació del text?
No té una solució senzilla, així que haurem de seguir pensant perquè el mercat s'està orientant cap allà.

Albert Pérez Novell,  NV Consulting

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Consumption cannot be destroyed, like energy, it can only be transformed.

Aquesta crisi haurà canviat permanentment el comportament de compra dels consumidors. Ens deixa com herència compradors més cauts i reflexius. Però existeixen formes de consum que romandran i s’adaptaran a l’aire estoic que no tenim més remei que respirar.

No esperem que el consum desaparegui, tant sols es transformarà (el consum és com l’energia no es destrueix, es transforma).


En aquest post faig un repàs per les tendències i la fauna consumista del moment.

  Com diu Guilles Lipowetsky : El consum esta molt ligat a la seducció, com veurem més endavant: "Lluny de circumscriure a les relacions interpersonals, la seducció s'ha convertit en el procés general que tendeix a regular el consum, les organitzacions, la informació, l'educació, els costums.”. Tambè ens diu: “Cal un consum més responsable, però també invertir en noves tecnologies”.
En aquesta època hipermoderna no hi ha somnis col•lectius, sol ens queda el consum; una millor casa, un millor cotxe, etc..... La generaci…

A la sombra de los signos. “Los Archivos del Pentágono”

La repercusión que he observado en el sector periodístico del estreno de la película “Los Archivos del Pentágono”, me ha llevado a una serie de reflexiones alrededor de ciertos fenómenos que atraviesan las sociedades democráticas, entre otros, la confusión que se ha establecido entre signo y sentido, siendo así que el primero elimina al segundo.

La publicación de los famosos archivos demostró que desde sus comienzos la guerra de Vietnam estaba definitivamente perdida, lo que la convertía en una guerra sin sentido, simulada, lo que no impidió, en nombre del estratégico enfrentamiento a un nuevo foco del comunismo, que se construyera un signo en aras del que se sacrificó  la vida de cincuenta y ocho mil soldados estadounidenses y millón y medio de vietnamitas, incluida población civil.

Algunos aspectos relevantes del film: Este film de Steven Spielbergaborda conceptos como: la verdad, la investigación, situando al periodismo en el centro de la intriga, convirtiendo a estos profesionales e…

Metáforas interesantes del capitalismo unidimensional

Si existe una metáfora que me parece interesante dentro de la literatura, más o menos reciente, del management es la de los Océanos Azules de W. Chan Kim y Renee Mauborgne .

Yo también tengo derecho a tener mi nivel de ingenuidad,  para poder subsistir. Debe ser el espiritu navideño que me invade.
Digo que me parece interesante, porque, a diferencia de otros conceptos manidos en este tipo de literatura, aporta un elemento fundamental, muy sencillo, que en resumen consiste en la capacidad de ver las cosas de otra manera. Esto, no sé si por genética generacional o porqué narices, me gusta.

En este momento de crisis económica, se manifiesta muy claramente que en su substrato subyace una crisis de ideas, un modelo obsoleto de entender el sistema y sus reglas de juego pertenecientes a un Océano Rojo por el que resulta difícil navegar.
En los océanos rojos, los agentes del sistema tratan de superar a los rivales arañando poco a poco cuota de mercado. Conforme aparecen más competidores, las posi…