Ves al contingut principal

La crisi i el núvol


En aquests temps de tempestuosa crisi, s'està posant molt de moda això del Cloud computing i molta gent parla del núvol com si fos el paradigma de la ciència de la computació, el futur més clar i brillant, la solució als nostres problemes.

Es cert que les aplicacions al núvol son una forma d’estalvi per les PIMES, atès que  no han de preocupar-se amb tasques com la instal·lació, gestió del servei o manteniment, ja que l'únic que s’instal·la en els seus equips és un client molt lleuger que envia en temps real als servidors del núvol qualsevol incidència.

Però l'anomenat cloud computing no és una cosa absolutament nova (ja portem ANYS usant webmails com els de Yahoo o GMail) està evolucionant i cada vegada apareixen més i més serveis basats en "el núvol".

En això de la computació en el núvol hi ha corporacions que  qui estan apostant fort:
• Google i els seus serveis per a empreses amb què les empreses poden disposar de correu electrònic, editar i compartir documents, calendaris, ...
• Amazon amb la seva EC2 que ofereix la possibilitat de desenvolupar aplicacions i serveis web escalables en el núvol.
• Microsoft Azure, amb conveni amb IBM a través del seu Net permet construir serveis en el núvol.
 
Tots s'apunten al carro però ....
Què és realment tot això del núvol i què pot implicar?
El núvol és Internet. La computació en el núvol és la computació a Internet i això vol dir que totes les aplicacions i dades que estan en el núvol, estan a Internet, estan fora de les nostres màquines, a les màquines del proveïdor de serveis i accedim a ells des del navegador
. Utilitzem el processador de textos a través del navegador.

La informació està fora dels nostres sistemes,. està fora del nostre control.
Així, sense més.
Evidentment tot això del núvol té coses bones. 
• Les empreses que venen "el núvol", venen serveis i això per a elles és que en comptes de vendre't un producte, un processador de textos, per exemple, et venen una subscripció a un servei, el poder utilitzar el processador de textos per un any.
Poden reduir costos, augmentar beneficis, lluitar contra la pirateria.
• Les empreses que compren "el núvol" ja no han de comprar productes, ara estan comprant serveis ... poden estalviar costos, ajustar més encara les despeses a les seves necessitats, poden accedir a les seves aplicacions i dades des de qualsevol punt del món amb només connectar-se a Internet i això és flexibilitat, comoditat, ... s'eviten mantenir personal de suport per a aquestes aplicacions.
 
Menys despeses i més beneficis.
• Els particulars que usen "el núvol" utilitzen les seves aplicacions, accedeixen a les seves dades, correu electrònic, aplicacions des de qualsevol punt i de forma (de moment) gratuïta, alguns estalvien diners al no haver de comprar aplicacions, altres comencen a utilitzar aplicacions sense haver d'infringir llicències.
Però clar ... no és or tot el que llueix i no se fins a quin punt les empreses i els particulars coneixen els riscos de "núvol":
• La pèrdua de la confidencialitat de les dades és evident. La informació ja no està únicament en el nostre poder sinó en servidors d'un altra organització així que en enviar la nostra informació als servidors d'aquesta organització li estem donant accés a les dades.
• Pèrdua del control de la informació. Ja no parlem únicament de confidencialitat, que per a moltes aplicacions és més que suficient per no poder acceptar aquest nou concepte, parlem de pèrdua absoluta de control ... no podem controlar si el proveïdor dels serveis en "el núvol" utilitza la nostra informació, la ven , la modificació, la borra ... estem parlant fins i tot d'una possible pèrdua de la integritat de la informació. Sempre podem comprovar la integritat amb algun sistema de CRC o hash.
• Com es porta "el núvol" amb l'espionatge industrial? I amb l'espionatge sense més? ¿Permetran les organitzacions governamentals dels països operar amb els grans proveïdors de serveis de cloud computing  sense accedir a la informació? ¿Podran utilitzar aquests serveis a la xarxa amb informació sensible i / o classificada? Podrà una empresa asiàtica o europea utilitzar els serveis d'una companyia (americana, per posar un exemple) de serveis d'aquest tipus sense cap tipus de preocupació perquè les seves dades puguin ser accedits per aconseguir accés a informació sensible?
 
És evident que els proveïdors de cloud computing accedeixen a la informació dels seus usuaris, només cal veure els anuncis contextuals que ens presenten els diferents proveïdors de correu electrònic quan estem amb el vostre correu web. No és possible presentar publicitat contextual sense accedir a la informació.
 
Hi ha solucions?
Doncs de moment no les conec.
S'haurà d'investigar molt profundament en temes de privacitat en "el núvol" i veure com dotar a aquests serveis d'una privacitat real i un control de la confidencialitat i la integritat del que ens puguem refiar.
Així a pilota sobtada se m'acut ... una aplicació de programari lliure que treballi en local Com es menja això en una aplicació web? Com es pot implementar, per exemple, un processador de textos de tal manera que el propi processador de textos no pugui accedir a la informació del text?
No té una solució senzilla, així que haurem de seguir pensant perquè el mercat s'està orientant cap allà.

Albert Pérez Novell,  NV Consulting

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un sector fracasado

El volumen de libros almacenados en España procedentes de devoluciones equivale a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
Es insostenible que en pleno siglo XXI (llevamos, aunque no los parezca, 16 años en él) en el sector del libro se perpetúen situaciones como que los almacenes tengan prácticamente sin rotación más de un 60% de sus existencias, los retornos continúen siendo superiores al 50 % o que todavía haya librerías que hagan sus pedidos por teléfono.
Como indican los informes del propio sector y destaca Manuel Gil en su blog de referencia: “El gap entre libros producidos y vendidos es de unos 100 millones anuales en España… El cálculo que hace unos días contrastaba con otros consultores es que hoy se puede almacenar una cifra cercana a los 700 millones de ejemplares”. Lo que equivale a un volumen de libros igual a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
En este …

El negocio de la librería = a fracaso, ¿por qué?

Cuando entramos en un negocio, sea librería, restaurante, tienda de moda sabemos o intuimos  de antemano si están condenados al fracaso o no.
Yo reconozco fácilmente que librería cerrará en 1, 2 o tres años y aquella que, no sólo no cerrará, sino que se enfrenta a un brillante futuro.
Ese es el sentido quiero exponer modelos reales de éxito como el que emprendieron  hace unos 5 años Jeff Mayersohn y su esposa  Linda Seamonson , al comprar y reconvertir el modelo de la vieja libreríaHarvard de Cambridge,  ciudad donde cierran más librerías que Starbucks se abren en China. (situación: 1256 Massachusetts Avenue Cambridge, MA 02138).
Jeff Mayershon amante apasionado de los libros ha sido cliente de Harvard durante 30 años, recientemente retirado del mundo de la tecnología él y su esposa Linda se embarcaron en esta locura. ¡¡¡Comprar una librería!!!
Jeff y Linda, ingenuamente optimistas, se embarcaron en esta aventura en estos días oscuros de  recesión, a la sombra de Amazon, y con los libros …

Retomo el título de un artículo del amigo Ismael Nafria, en El Español:” Y el ‘reality’ se hizo realidad”

Lo retomo bajo otra perspectiva:
La situación es la siguiente: ¿cómo Hilaria, como la llama Villalobos, con todo es sistema a favor, los mass media escritos y audiovisuales más importantes, que no solo atacaron sino que censuraron las medias más homologables que proponía Trump en su programa (ver: Le Monde Diplomatique,  artículo de Ignacio Ramonet), toda intelligentsia, y todo el glamour Hollywoodense a favor, no consiguió ganar?.
Y ¿como Trump, con todo esto en contra, inclusos su propio partido, y aparentemente él mismo con sus declaraciones y escándalos,  si lo ha conseguido?.


Hipótesis: Se barajan varia hipótesis:
 1) Que el ciudadano castigado por la crisis ha votado una alternativa, aunque represente a priori la antítesis de sus intereses, ¿Porque lo ha hecho?.
2) Que Hilaria no conectaba con los votantes.
Yo lanzo una tercera: Tiene más peso los mensajes anticulturales de los realitys basura, que toda la reflexión sesuda y directa de los media supuestamente serios. La opinión no so…