Passa al contingut principal

Revisitant les metàfores McLuhanianes

   EL mitjà és el missatge,  Marshall McLuhan dixit  

 El mitjà és el missatge? o El missatge fa al mitjà?
 Avui, son els continguts els que fabriquen o construeixen els mitjans en la seva carrera per aconseguir el canal que els permeti ocupar espais de mercat.

Posem alguns exemples:

Els continguts econòmics:  La necessitat de dispossar de dades economiques i, borsaries, en temps real, per alimententar el funcionament dels mercats financers (per cert: l'únic que és veritablement global) van estimular la creació de canals telemàtics als 80, dels quals l'agència Reuter's és l'exemple més paradigmàtic, juntament amb Blooemberg, etc.

La pornografia, que és un negoci multimilionari, és el contingut que més va fomentar el desenvolupament de sistemes de compressió i bancs d'imatges a Internet (molt abans que Corbis) i no només això, també ho va fer més tard amb el vídeo. Sense anar més lluny, els grans avenços, des dels webcam en "temps real" , el plug-ins, fins a les imatges interactives, han estat tots productes massius de la indústria del sexe que després van trobar aplicacions més "acceptables".
Li hauriem de donar les gràcies al porno web.
 I a mi em miraven malament als 90, quan insistia a la meva empresa  que havíem d'estar atents al que ens oferien les Webs XXX i aprendre; tecnològicament, és clar.


De MackLuhan a Pirandello :

Mitjans a la cerca del missatge: A l’altre banda ens trobem aquesta contradicció, que es manifesta actualment amb l' implantació de la TDT, especialment la local.
Contradicció inherent a una tecnologia que neix desfasada.
A l’era Internet ,interactivitat total, neix una tecnologia híbrida TDT que per aportar aquests valor afegit necessita d’Internet. (la interacció de la TDT serà virtual i mitjançant Internet) .
Doncs, perquè no apostar directament per desenvolupar amb rigor i garanties de qualitat per la Tv IP.
Però el problema que volia reflectir no es aquest; és el que fa referència a que ara el concessionaris locals es troben que no disposen dels continguts per emetre en els multiplex. Els continguts àudiovisuals son cars  i els que es disposen, no son suficients.
Les aportacions de continguts  d’ens públics, a low-cost, (o cost polític) constitueixen un servei necessari, per la mancança que he esmentat, però val al pena preguntar-se si seria bo informativament que les TDTs locals sols emetessis continguts produïts per una Institució pública que esta governada per un partit polític.
La Tv local ha d’ésser eminentment participativa i la tecnologia estructurada sobre IP ho permet. Per altre banda els Consorcis que s’han muntat per desenvolupar la TDTL  sons ens destinats a fer funcionar una tecnologia  i no per crear sistemes d’innovació en comunicació que abastin un espectre més ampli d’allò que s’anomena proximitat.
Allò que s’anomena proximitat: Aglutina tot el  que aportin valor innovador comunicacional al teixit social, als ciutadans, als comerços, als espais públics.
Abasta molts aspectes, vull destacar-ne un que no s’ha tingut en compte i es el que els americans anomenen la Tv fora de casa (Tv away) i que permet  explorar espais on les productores locals no competeixin amb les grans cadenes de TV.

Es tracte doncs d’explorar i integrar  tot això en una oferta de valor pel teixit social de proximitat concretament el comarcal a casa nostra.
Ítems que cal explorar i integrar pels ens de TDT local:
Comunicació i màrqueting de proximitat - Publicitat dinàmica i màrqueting multimèdia i sistemes de comunicació audiovisual, digital signage, per a telèfons mòbils, PDA, MP3, MP4, portàtils, pantalles, TV, aparadors, street màrqueting, videoprojectors, projectors en línia de continguts digitals (Video , Imatge, So, MP3, Animacions, Jocs, Aplicacions interactives ...) per Internet, bluetooth, wifi, vídeo per a empreses, comerços, convencions, congressos, fires, estands, zones sense fils, punts de venda i consum, franquícies, transports públics, entitats públiques.
Albert PérezNovell NVConsulting

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

2112, el soliloquio alucinatorio del gobierno Rajoy

El lapsus de Rajoy en su tweet al confundir 21 del 12, día previsto para las elecciones ilegitimitas convocadas por su gobierno, con el año 2112.

A primera vista, parece que Rajoy en su tweet apuesta porque el próximo presidente de la Generalitat sea:

Bromas a parte: Lo de Rajoy pertenece al genero llamado (lapsus de clave). Freud profundizó en la descripción del mecanismo de su formación en su libro llamado Psicopatología de la vida cotidiana (1901)—como una variedad de los lapsus que llamó «lapsus calami»— para significar los lapsus que ocurren cuando se mecanografía un texto y, que en algunos países también es conocido como "error de dedo" (y, con el avance de la tecnología, los que ocurren al escribir en el teclado de un ordenador, de un teléfono móvil o formas afines de comunicación.
Twitter es una fuente de síntomas si observamos los mensajes que circulan por esta, llamada, red social.
Gracias a la Serendipia  que facilita Internet, he encontrado que 2112 es el nombre del …

Consumption cannot be destroyed, like energy, it can only be transformed.

Aquesta crisi haurà canviat permanentment el comportament de compra dels consumidors. Ens deixa com herència compradors més cauts i reflexius. Però existeixen formes de consum que romandran i s’adaptaran a l’aire estoic que no tenim més remei que respirar.

No esperem que el consum desaparegui, tant sols es transformarà (el consum és com l’energia no es destrueix, es transforma).


En aquest post faig un repàs per les tendències i la fauna consumista del moment.

  Com diu Guilles Lipowetsky : El consum esta molt ligat a la seducció, com veurem més endavant: "Lluny de circumscriure a les relacions interpersonals, la seducció s'ha convertit en el procés general que tendeix a regular el consum, les organitzacions, la informació, l'educació, els costums.”. Tambè ens diu: “Cal un consum més responsable, però també invertir en noves tecnologies”.
En aquesta època hipermoderna no hi ha somnis col•lectius, sol ens queda el consum; una millor casa, un millor cotxe, etc..... La generaci…

A la sombra de los signos. “Los Archivos del Pentágono”

La repercusión que he observado en el sector periodístico del estreno de la película “Los Archivos del Pentágono”, me ha llevado a una serie de reflexiones alrededor de ciertos fenómenos que atraviesan las sociedades democráticas, entre otros, la confusión que se ha establecido entre signo y sentido, siendo así que el primero elimina al segundo.

La publicación de los famosos archivos demostró que desde sus comienzos la guerra de Vietnam estaba definitivamente perdida, lo que la convertía en una guerra sin sentido, simulada, lo que no impidió, en nombre del estratégico enfrentamiento a un nuevo foco del comunismo, que se construyera un signo en aras del que se sacrificó  la vida de cincuenta y ocho mil soldados estadounidenses y millón y medio de vietnamitas, incluida población civil.

Algunos aspectos relevantes del film: Este film de Steven Spielbergaborda conceptos como: la verdad, la investigación, situando al periodismo en el centro de la intriga, convirtiendo a estos profesionales e…