Ves al contingut principal

Revisitant les metàfores McLuhanianes

   EL mitjà és el missatge,  Marshall McLuhan dixit  

 El mitjà és el missatge? o El missatge fa al mitjà?
 Avui, son els continguts els que fabriquen o construeixen els mitjans en la seva carrera per aconseguir el canal que els permeti ocupar espais de mercat.

Posem alguns exemples:

Els continguts econòmics:  La necessitat de dispossar de dades economiques i, borsaries, en temps real, per alimententar el funcionament dels mercats financers (per cert: l'únic que és veritablement global) van estimular la creació de canals telemàtics als 80, dels quals l'agència Reuter's és l'exemple més paradigmàtic, juntament amb Blooemberg, etc.

La pornografia, que és un negoci multimilionari, és el contingut que més va fomentar el desenvolupament de sistemes de compressió i bancs d'imatges a Internet (molt abans que Corbis) i no només això, també ho va fer més tard amb el vídeo. Sense anar més lluny, els grans avenços, des dels webcam en "temps real" , el plug-ins, fins a les imatges interactives, han estat tots productes massius de la indústria del sexe que després van trobar aplicacions més "acceptables".
Li hauriem de donar les gràcies al porno web.
 I a mi em miraven malament als 90, quan insistia a la meva empresa  que havíem d'estar atents al que ens oferien les Webs XXX i aprendre; tecnològicament, és clar.


De MackLuhan a Pirandello :

Mitjans a la cerca del missatge: A l’altre banda ens trobem aquesta contradicció, que es manifesta actualment amb l' implantació de la TDT, especialment la local.
Contradicció inherent a una tecnologia que neix desfasada.
A l’era Internet ,interactivitat total, neix una tecnologia híbrida TDT que per aportar aquests valor afegit necessita d’Internet. (la interacció de la TDT serà virtual i mitjançant Internet) .
Doncs, perquè no apostar directament per desenvolupar amb rigor i garanties de qualitat per la Tv IP.
Però el problema que volia reflectir no es aquest; és el que fa referència a que ara el concessionaris locals es troben que no disposen dels continguts per emetre en els multiplex. Els continguts àudiovisuals son cars  i els que es disposen, no son suficients.
Les aportacions de continguts  d’ens públics, a low-cost, (o cost polític) constitueixen un servei necessari, per la mancança que he esmentat, però val al pena preguntar-se si seria bo informativament que les TDTs locals sols emetessis continguts produïts per una Institució pública que esta governada per un partit polític.
La Tv local ha d’ésser eminentment participativa i la tecnologia estructurada sobre IP ho permet. Per altre banda els Consorcis que s’han muntat per desenvolupar la TDTL  sons ens destinats a fer funcionar una tecnologia  i no per crear sistemes d’innovació en comunicació que abastin un espectre més ampli d’allò que s’anomena proximitat.
Allò que s’anomena proximitat: Aglutina tot el  que aportin valor innovador comunicacional al teixit social, als ciutadans, als comerços, als espais públics.
Abasta molts aspectes, vull destacar-ne un que no s’ha tingut en compte i es el que els americans anomenen la Tv fora de casa (Tv away) i que permet  explorar espais on les productores locals no competeixin amb les grans cadenes de TV.

Es tracte doncs d’explorar i integrar  tot això en una oferta de valor pel teixit social de proximitat concretament el comarcal a casa nostra.
Ítems que cal explorar i integrar pels ens de TDT local:
Comunicació i màrqueting de proximitat - Publicitat dinàmica i màrqueting multimèdia i sistemes de comunicació audiovisual, digital signage, per a telèfons mòbils, PDA, MP3, MP4, portàtils, pantalles, TV, aparadors, street màrqueting, videoprojectors, projectors en línia de continguts digitals (Video , Imatge, So, MP3, Animacions, Jocs, Aplicacions interactives ...) per Internet, bluetooth, wifi, vídeo per a empreses, comerços, convencions, congressos, fires, estands, zones sense fils, punts de venda i consum, franquícies, transports públics, entitats públiques.
Albert PérezNovell NVConsulting

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En Catalunya todos somos Gary Cooper

¿Qué iluso pensaba que Europa iba a acompañar a Catalunya en este proceso?
Europa es un club de Estados que no solo no nos ayudará, sino que no mediará, ni facilitará la mediación. No esperemos nada hoy del parlamento europeo dominado por el grupo popular.

Debemos tener claro, que vivimos en un entramado (sistema) económico, donde los Estados asumen un control directo de la administración social, al dictado de los mercados y estos actúan según índices de las Agencias de Calificación. Creer que, en este entorno, hay espacio para que obtengamos ayuda en nuestro proceso, es leer mal la historia y el contexto. Es bueno recordar lo que nos contaba Bauman sobre el huevo de la serpiente: “la cara oculta de la sociedad en la que vivimos, se manifiesta en contadísimas ocasiones pero, cuando lo hace, deja desenmascarada la violencia y demás aspectos negativos que han sido utilizados, al mismo tiempo, a lo largo de la historia para la formación de la propia estructura social” .

No quiere decir que d…

Las Monadas: El secreto del Planeta de los simios, ( ciencia ficción, politicamente incorrecta)

A mediados del 2º milenio, en el tercer Planeta de la Estrella Sol de la Vía Láctea,  se verifica la existencia de una especie dominante los simios y otra dominada el hombre.

Historia de una involución: El Planeta de los Simios (francés:La Planète des Singes) es una novela de ciencia ficción escrita por Pierre Boulle, publicada por Editorial Julliard en 1963.

En 1968 fue adaptada al cine en la película El planeta de los simios de Franklin Schaffner.


En el siglo quinto del segundo milenio, una nave espacial procedente de la Tierra, realiza un aterrizaje forzoso en un planeta desconocido. Los astronautas, al mando del coronel George Taylor (Charlton Heston) inspeccionan los alrededores y descubren que en este planeta los seres inteligentes y especie dominante son unos simios que comparten características físicas con los chimpancés (científicos), gorilas (militares) y orangutanes (religiosos y políticos) de la Tierra, pero que han desarrollado una civilización antropomorfizada y militariza…

Ser librero en tiempos de cambio

Mientras  en España nos deprimimos pensado que no vale la pena ser librero                   
¿Qué pasa en USA?:

Pues resulta que la American Booksellers Association tiene una sección en su página web llamada IIndependent Bookstores Are Thriving, en la que se pueden leer titulares como "Las librerías independientes están prosperando", " Amazon no mató a las librerías. Están volviendo." La palabra prosperar aparece media docena de veces en esta lista; regreso cinco veces; levantarse cinco veces; y sobrevivir cuatro. A medida que uno se desplaza hacia abajo de la páginala narración que se despliega es de resiliencia, una historia de ganancias y triunfos sobre una serie de enemigos, cada uno más feroz que el último (las cadenas, las grandes tiendas, Amazon). Para un librero, es difícil no sentirse con estos datos un poco reconfortado sobre sus probabilidades, un poco más orgulloso de su elección profesional. Esta lista les convence como libreros, de que son supervivient…