Ves al contingut principal

Revisitant les metàfores McLuhanianes

   EL mitjà és el missatge,  Marshall McLuhan dixit  

 El mitjà és el missatge? o El missatge fa al mitjà?
 Avui, son els continguts els que fabriquen o construeixen els mitjans en la seva carrera per aconseguir el canal que els permeti ocupar espais de mercat.

Posem alguns exemples:

Els continguts econòmics:  La necessitat de dispossar de dades economiques i, borsaries, en temps real, per alimententar el funcionament dels mercats financers (per cert: l'únic que és veritablement global) van estimular la creació de canals telemàtics als 80, dels quals l'agència Reuter's és l'exemple més paradigmàtic, juntament amb Blooemberg, etc.

La pornografia, que és un negoci multimilionari, és el contingut que més va fomentar el desenvolupament de sistemes de compressió i bancs d'imatges a Internet (molt abans que Corbis) i no només això, també ho va fer més tard amb el vídeo. Sense anar més lluny, els grans avenços, des dels webcam en "temps real" , el plug-ins, fins a les imatges interactives, han estat tots productes massius de la indústria del sexe que després van trobar aplicacions més "acceptables".
Li hauriem de donar les gràcies al porno web.
 I a mi em miraven malament als 90, quan insistia a la meva empresa  que havíem d'estar atents al que ens oferien les Webs XXX i aprendre; tecnològicament, és clar.


De MackLuhan a Pirandello :

Mitjans a la cerca del missatge: A l’altre banda ens trobem aquesta contradicció, que es manifesta actualment amb l' implantació de la TDT, especialment la local.
Contradicció inherent a una tecnologia que neix desfasada.
A l’era Internet ,interactivitat total, neix una tecnologia híbrida TDT que per aportar aquests valor afegit necessita d’Internet. (la interacció de la TDT serà virtual i mitjançant Internet) .
Doncs, perquè no apostar directament per desenvolupar amb rigor i garanties de qualitat per la Tv IP.
Però el problema que volia reflectir no es aquest; és el que fa referència a que ara el concessionaris locals es troben que no disposen dels continguts per emetre en els multiplex. Els continguts àudiovisuals son cars  i els que es disposen, no son suficients.
Les aportacions de continguts  d’ens públics, a low-cost, (o cost polític) constitueixen un servei necessari, per la mancança que he esmentat, però val al pena preguntar-se si seria bo informativament que les TDTs locals sols emetessis continguts produïts per una Institució pública que esta governada per un partit polític.
La Tv local ha d’ésser eminentment participativa i la tecnologia estructurada sobre IP ho permet. Per altre banda els Consorcis que s’han muntat per desenvolupar la TDTL  sons ens destinats a fer funcionar una tecnologia  i no per crear sistemes d’innovació en comunicació que abastin un espectre més ampli d’allò que s’anomena proximitat.
Allò que s’anomena proximitat: Aglutina tot el  que aportin valor innovador comunicacional al teixit social, als ciutadans, als comerços, als espais públics.
Abasta molts aspectes, vull destacar-ne un que no s’ha tingut en compte i es el que els americans anomenen la Tv fora de casa (Tv away) i que permet  explorar espais on les productores locals no competeixin amb les grans cadenes de TV.

Es tracte doncs d’explorar i integrar  tot això en una oferta de valor pel teixit social de proximitat concretament el comarcal a casa nostra.
Ítems que cal explorar i integrar pels ens de TDT local:
Comunicació i màrqueting de proximitat - Publicitat dinàmica i màrqueting multimèdia i sistemes de comunicació audiovisual, digital signage, per a telèfons mòbils, PDA, MP3, MP4, portàtils, pantalles, TV, aparadors, street màrqueting, videoprojectors, projectors en línia de continguts digitals (Video , Imatge, So, MP3, Animacions, Jocs, Aplicacions interactives ...) per Internet, bluetooth, wifi, vídeo per a empreses, comerços, convencions, congressos, fires, estands, zones sense fils, punts de venda i consum, franquícies, transports públics, entitats públiques.
Albert PérezNovell NVConsulting

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En Catalunya todos somos Gary Cooper

¿Qué iluso pensaba que Europa iba a acompañar a Catalunya en este proceso?
Europa es un club de Estados que no solo no nos ayudará, sino que no mediará, ni facilitará la mediación. No esperemos nada hoy del parlamento europeo dominado por el grupo popular.

Debemos tener claro, que vivimos en un entramado (sistema) económico, donde los Estados asumen un control directo de la administración social, al dictado de los mercados y estos actúan según índices de las Agencias de Calificación. Creer que, en este entorno, hay espacio para que obtengamos ayuda en nuestro proceso, es leer mal la historia y el contexto. Es bueno recordar lo que nos contaba Bauman sobre el huevo de la serpiente: “la cara oculta de la sociedad en la que vivimos, se manifiesta en contadísimas ocasiones pero, cuando lo hace, deja desenmascarada la violencia y demás aspectos negativos que han sido utilizados, al mismo tiempo, a lo largo de la historia para la formación de la propia estructura social” .

No quiere decir que d…

Un sector fracasado

El volumen de libros almacenados en España procedentes de devoluciones equivale a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
Es insostenible que en pleno siglo XXI (llevamos, aunque no los parezca, 16 años en él) en el sector del libro se perpetúen situaciones como que los almacenes tengan prácticamente sin rotación más de un 60% de sus existencias, los retornos continúen siendo superiores al 50 % o que todavía haya librerías que hagan sus pedidos por teléfono.
Como indican los informes del propio sector y destaca Manuel Gil en su blog de referencia: “El gap entre libros producidos y vendidos es de unos 100 millones anuales en España… El cálculo que hace unos días contrastaba con otros consultores es que hoy se puede almacenar una cifra cercana a los 700 millones de ejemplares”. Lo que equivale a un volumen de libros igual a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
En este …

El negocio de la librería = a fracaso, ¿por qué?

Cuando entramos en un negocio, sea librería, restaurante, tienda de moda sabemos o intuimos  de antemano si están condenados al fracaso o no.
Yo reconozco fácilmente que librería cerrará en 1, 2 o tres años y aquella que, no sólo no cerrará, sino que se enfrenta a un brillante futuro.
Ese es el sentido quiero exponer modelos reales de éxito como el que emprendieron  hace unos 5 años Jeff Mayersohn y su esposa  Linda Seamonson , al comprar y reconvertir el modelo de la vieja libreríaHarvard de Cambridge,  ciudad donde cierran más librerías que Starbucks se abren en China. (situación: 1256 Massachusetts Avenue Cambridge, MA 02138).
Jeff Mayershon amante apasionado de los libros ha sido cliente de Harvard durante 30 años, recientemente retirado del mundo de la tecnología él y su esposa Linda se embarcaron en esta locura. ¡¡¡Comprar una librería!!!
Jeff y Linda, ingenuamente optimistas, se embarcaron en esta aventura en estos días oscuros de  recesión, a la sombra de Amazon, y con los libros …