Passa al contingut principal

liens pas dangereux

Del paradigma simple al paradigma complex:

Si fins fa poc es podia identificar el paradigma de la simplicitat amb una estructura centralitzada, amb un poder provinent d'una jerarquia ben identificada, el paradigma de la complexitat al que ens encaminem, desenvolupa l'estructura de la xarxa, on no hi ha una jerarquia, sinó que cada part assumeix el rol de node, del que surten i es projecten noves relacions, i així es dilueixen els punts de vista centrals. (E.Morin) Aquests canvis de paradigma van creant gradualment mutacions al sistema que van del “micro” al “macro” social, dels grups, la familia, les organitzacions i les empreses als Estats.

Connecting the dots
L'estructura de xarxa de la que l’hipertext i l’intertext, son exemples bàsics, constitueix una realitat existent i estructural de la societat actual.

La hipertextualitat
El postestructuralisme francès, (Roland Barthes, Jacques Derrida y Michel Foucault, etc…) considerava text a tota expressió humana.
L’ hipertext, en aquest sentit, remet tant a escriptura com a imatges i sons.
El concepte d'hipertext s'origina primer com un avanç tècnic, i després es comprenen les seves possibilitats expressives, és lícit afirmar que, un cop més, aquests avenços permeten noves maneres d'expressar-se i de pensar.
És a dir, la manera de pensar que indueix l'hipertext es la manera com funciona la nostra ment, que és un gran hipertext,
El format del llibre i dels diaris, revistes etc, en definitiva tot el que pertany a la Galaxia Gutembreg (un altre cop Mckluhan) no ha lligat mai amb la nostra manera de pensar, ja que no pensem en forma lineal, associem idees per raons molt diverses, i la nostra memòria reté dades i oblida altres.
Des de finals del segle XX comptem amb una tecnologia que ens permet desenvolupar el que és inherent a l'home des dels seus orígens: la seva capacitat de simbolitzar i associar idees lliurement.
Els joves als que acusem de no llegir premsa, ni llibres; hiperllegeixen millor que els seniors que ens han acostumat al pensament lineal des de petits, som com esquerrans mentals domesticats a ser dretans.
La intertextualitat

En referència al món de la creació intel•lectual, Foucault ens va obrir el camí per incorporar la idea d'intertextualitat de les obres. Qualsevol text no ha de ser pensat com una cosa acabat en si mateix, sinó que per naturalesa està enllaçat a altres textos. La creació com recreació i fruit de connexions conscients o inconscients. (No confondre intertextualitat amb plagi com fa en Luis Racionero). De l’acció hipertextual es poden desenvolupar solucions intertextuals.

Un món i un munt de lligams en xarxa distribuïda

El món que ens envolta, com bé ha analitzat en Manel Castells, és un món en xarxa. En Castells amplia la noció de xarxa a tots els estaments socials:
En aquest sentit cal replantejar-se molts aspectes, entre ells un de clau, els fonaments de la democràcia, lligats a un model mediàtic simple que correspon al passat, (malgrat estigui vigent en paral•lel a aquesta evolució).
En l’anomenat model “Mass Media” i al pensament de les masses, les majories que combreguen amb els discursos produïts per una xarxa (descentralitzada i jeràrquica) amb un nombre limitat de nodes emissors, els “Mass Media”, els partits polítics, les esglésies, les editores de llibres, de musica, els Portals d’Internet, etc...
Veure el Telediari ve a ésser, en aquest sentit, com anar a Missa. (el ramat del Senyor, la comunió dels sants, com diu Margarita Riviere al seu extraordinari llibre “La Fama. Iconos de la religión mediática”) tots combreguem amb els mateixos discursos, no importen les tendències polítiques de cada node, son com les religioses, totes estructuralment iguals.
Votar també és un acte de comunió de masses, com seguir a la “Verge de Lourdes, la del Rocio o la Belen Esteban de torn.

La xarxa distribuïda:

La clau per poder explicar la gran majoria dels nous fenòmens socials i polítics a què ens enfrontem consisteix a entendre la diferència entre un món en què la informació es distribueix en una xarxa descentralitzada (model mass-media, democràcia de masses) i un altre, emergent, en el què ho fa en una xarxa distribuïda i això afecta directament a la capacitat i la forma  de transmetre els missatges.
La capacitat per a transmetre té com a segona derivada la capacitat per unir voluntats, per convocar, per actuar. La capacitat per a transmetre és una condició prèvia a l'acció política, en tota estructura descentralitzada està concentrada, com he dit, en uns pocs nodes. (manifestació contra sentència de l’Estatut).
En les xarxes distribuïdes, per definició, ningú depèn de ningú en exclusiva per poder arribar a un altre amb el seu missatge. No hi ha filtres únics. En aquest tipus de xarxa "tot connecta amb tot", però en les distribuïdes a més la diferència està en què un emissor qualsevol no ha de passar necessàriament i sempre pels mateixos per poder arribar a altres. (manifestació contra la guerra d’Irak)
Com diu De UgarteEl món tendeix a organitzar-se cada cop més a la manera d'una comunitat de programari lliure”..
No sabria dir, amb rotunditat, si aquestes tendències en el model son total o parcialment incompatibles amb el model democràtic, tal com l’hem entès fins ara. Tot sembla apuntar a un lliscament sense retorn cap a la incompatibilitat.
Avui, com diuen els Hawaians, tot es desenvolupa molt Wiki (ràpid en català) i de tant en tant, cal aturar-se a reflexionar.

Jo, ja ho he fet.

Podeu continuar la reflexió fent aportacions, comentaris al post. Per cert, també és polític.

Fins la tardor
Albert Pérez Novell



Comentaris

  1. Gràcies Albert, m'ha ajudat a entendre un seguit de coses que encara no tenia ben lligades del tot. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Las Monadas: El secreto del Planeta de los simios, ( ciencia ficción, politicamente incorrecta)

A mediados del 2º milenio, en el tercer Planeta de la Estrella Sol de la Vía Láctea,  se verifica la existencia de una especie dominante los simios y otra dominada el hombre.

Historia de una involución: El Planeta de los Simios (francés:La Planète des Singes) es una novela de ciencia ficción escrita por Pierre Boulle, publicada por Editorial Julliard en 1963.

En 1968 fue adaptada al cine en la película El planeta de los simios de Franklin Schaffner.


En el siglo quinto del segundo milenio, una nave espacial procedente de la Tierra, realiza un aterrizaje forzoso en un planeta desconocido. Los astronautas, al mando del coronel George Taylor (Charlton Heston) inspeccionan los alrededores y descubren que en este planeta los seres inteligentes y especie dominante son unos simios que comparten características físicas con los chimpancés (científicos), gorilas (militares) y orangutanes (religiosos y políticos) de la Tierra, pero que han desarrollado una civilización antropomorfizada y militariza…

2112, el soliloquio alucinatorio del gobierno Rajoy

El lapsus de Rajoy en su tweet al confundir 21 del 12, día previsto para las elecciones ilegitimitas convocadas por su gobierno, con el año 2112.

A primera vista, parece que Rajoy en su tweet apuesta porque el próximo presidente de la Generalitat sea:

Bromas a parte: Lo de Rajoy pertenece al genero llamado (lapsus de clave). Freud profundizó en la descripción del mecanismo de su formación en su libro llamado Psicopatología de la vida cotidiana (1901)—como una variedad de los lapsus que llamó «lapsus calami»— para significar los lapsus que ocurren cuando se mecanografía un texto y, que en algunos países también es conocido como "error de dedo" (y, con el avance de la tecnología, los que ocurren al escribir en el teclado de un ordenador, de un teléfono móvil o formas afines de comunicación.
Twitter es una fuente de síntomas si observamos los mensajes que circulan por esta, llamada, red social.
Gracias a la Serendipia  que facilita Internet, he encontrado que 2112 es el nombre del …

Consumption cannot be destroyed, like energy, it can only be transformed.

Aquesta crisi haurà canviat permanentment el comportament de compra dels consumidors. Ens deixa com herència compradors més cauts i reflexius. Però existeixen formes de consum que romandran i s’adaptaran a l’aire estoic que no tenim més remei que respirar.

No esperem que el consum desaparegui, tant sols es transformarà (el consum és com l’energia no es destrueix, es transforma).


En aquest post faig un repàs per les tendències i la fauna consumista del moment.

  Com diu Guilles Lipowetsky : El consum esta molt ligat a la seducció, com veurem més endavant: "Lluny de circumscriure a les relacions interpersonals, la seducció s'ha convertit en el procés general que tendeix a regular el consum, les organitzacions, la informació, l'educació, els costums.”. Tambè ens diu: “Cal un consum més responsable, però també invertir en noves tecnologies”.
En aquesta època hipermoderna no hi ha somnis col•lectius, sol ens queda el consum; una millor casa, un millor cotxe, etc..... La generaci…