Ves al contingut principal

liens pas dangereux

Del paradigma simple al paradigma complex:

Si fins fa poc es podia identificar el paradigma de la simplicitat amb una estructura centralitzada, amb un poder provinent d'una jerarquia ben identificada, el paradigma de la complexitat al que ens encaminem, desenvolupa l'estructura de la xarxa, on no hi ha una jerarquia, sinó que cada part assumeix el rol de node, del que surten i es projecten noves relacions, i així es dilueixen els punts de vista centrals. (E.Morin) Aquests canvis de paradigma van creant gradualment mutacions al sistema que van del “micro” al “macro” social, dels grups, la familia, les organitzacions i les empreses als Estats.

Connecting the dots
L'estructura de xarxa de la que l’hipertext i l’intertext, son exemples bàsics, constitueix una realitat existent i estructural de la societat actual.

La hipertextualitat
El postestructuralisme francès, (Roland Barthes, Jacques Derrida y Michel Foucault, etc…) considerava text a tota expressió humana.
L’ hipertext, en aquest sentit, remet tant a escriptura com a imatges i sons.
El concepte d'hipertext s'origina primer com un avanç tècnic, i després es comprenen les seves possibilitats expressives, és lícit afirmar que, un cop més, aquests avenços permeten noves maneres d'expressar-se i de pensar.
És a dir, la manera de pensar que indueix l'hipertext es la manera com funciona la nostra ment, que és un gran hipertext,
El format del llibre i dels diaris, revistes etc, en definitiva tot el que pertany a la Galaxia Gutembreg (un altre cop Mckluhan) no ha lligat mai amb la nostra manera de pensar, ja que no pensem en forma lineal, associem idees per raons molt diverses, i la nostra memòria reté dades i oblida altres.
Des de finals del segle XX comptem amb una tecnologia que ens permet desenvolupar el que és inherent a l'home des dels seus orígens: la seva capacitat de simbolitzar i associar idees lliurement.
Els joves als que acusem de no llegir premsa, ni llibres; hiperllegeixen millor que els seniors que ens han acostumat al pensament lineal des de petits, som com esquerrans mentals domesticats a ser dretans.
La intertextualitat

En referència al món de la creació intel•lectual, Foucault ens va obrir el camí per incorporar la idea d'intertextualitat de les obres. Qualsevol text no ha de ser pensat com una cosa acabat en si mateix, sinó que per naturalesa està enllaçat a altres textos. La creació com recreació i fruit de connexions conscients o inconscients. (No confondre intertextualitat amb plagi com fa en Luis Racionero). De l’acció hipertextual es poden desenvolupar solucions intertextuals.

Un món i un munt de lligams en xarxa distribuïda

El món que ens envolta, com bé ha analitzat en Manel Castells, és un món en xarxa. En Castells amplia la noció de xarxa a tots els estaments socials:
En aquest sentit cal replantejar-se molts aspectes, entre ells un de clau, els fonaments de la democràcia, lligats a un model mediàtic simple que correspon al passat, (malgrat estigui vigent en paral•lel a aquesta evolució).
En l’anomenat model “Mass Media” i al pensament de les masses, les majories que combreguen amb els discursos produïts per una xarxa (descentralitzada i jeràrquica) amb un nombre limitat de nodes emissors, els “Mass Media”, els partits polítics, les esglésies, les editores de llibres, de musica, els Portals d’Internet, etc...
Veure el Telediari ve a ésser, en aquest sentit, com anar a Missa. (el ramat del Senyor, la comunió dels sants, com diu Margarita Riviere al seu extraordinari llibre “La Fama. Iconos de la religión mediática”) tots combreguem amb els mateixos discursos, no importen les tendències polítiques de cada node, son com les religioses, totes estructuralment iguals.
Votar també és un acte de comunió de masses, com seguir a la “Verge de Lourdes, la del Rocio o la Belen Esteban de torn.

La xarxa distribuïda:

La clau per poder explicar la gran majoria dels nous fenòmens socials i polítics a què ens enfrontem consisteix a entendre la diferència entre un món en què la informació es distribueix en una xarxa descentralitzada (model mass-media, democràcia de masses) i un altre, emergent, en el què ho fa en una xarxa distribuïda i això afecta directament a la capacitat i la forma  de transmetre els missatges.
La capacitat per a transmetre té com a segona derivada la capacitat per unir voluntats, per convocar, per actuar. La capacitat per a transmetre és una condició prèvia a l'acció política, en tota estructura descentralitzada està concentrada, com he dit, en uns pocs nodes. (manifestació contra sentència de l’Estatut).
En les xarxes distribuïdes, per definició, ningú depèn de ningú en exclusiva per poder arribar a un altre amb el seu missatge. No hi ha filtres únics. En aquest tipus de xarxa "tot connecta amb tot", però en les distribuïdes a més la diferència està en què un emissor qualsevol no ha de passar necessàriament i sempre pels mateixos per poder arribar a altres. (manifestació contra la guerra d’Irak)
Com diu De UgarteEl món tendeix a organitzar-se cada cop més a la manera d'una comunitat de programari lliure”..
No sabria dir, amb rotunditat, si aquestes tendències en el model son total o parcialment incompatibles amb el model democràtic, tal com l’hem entès fins ara. Tot sembla apuntar a un lliscament sense retorn cap a la incompatibilitat.
Avui, com diuen els Hawaians, tot es desenvolupa molt Wiki (ràpid en català) i de tant en tant, cal aturar-se a reflexionar.

Jo, ja ho he fet.

Podeu continuar la reflexió fent aportacions, comentaris al post. Per cert, també és polític.

Fins la tardor
Albert Pérez Novell



Comentaris

  1. Gràcies Albert, m'ha ajudat a entendre un seguit de coses que encara no tenia ben lligades del tot. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un sector fracasado

El volumen de libros almacenados en España procedentes de devoluciones equivale a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
Es insostenible que en pleno siglo XXI (llevamos, aunque no los parezca, 16 años en él) en el sector del libro se perpetúen situaciones como que los almacenes tengan prácticamente sin rotación más de un 60% de sus existencias, los retornos continúen siendo superiores al 50 % o que todavía haya librerías que hagan sus pedidos por teléfono.
Como indican los informes del propio sector y destaca Manuel Gil en su blog de referencia: “El gap entre libros producidos y vendidos es de unos 100 millones anuales en España… El cálculo que hace unos días contrastaba con otros consultores es que hoy se puede almacenar una cifra cercana a los 700 millones de ejemplares”. Lo que equivale a un volumen de libros igual a más de dos terceras partes del volumen de la nave central de la basílica de San Pedro del Vaticano.
En este …

El negocio de la librería = a fracaso, ¿por qué?

Cuando entramos en un negocio, sea librería, restaurante, tienda de moda sabemos o intuimos  de antemano si están condenados al fracaso o no.
Yo reconozco fácilmente que librería cerrará en 1, 2 o tres años y aquella que, no sólo no cerrará, sino que se enfrenta a un brillante futuro.
Ese es el sentido quiero exponer modelos reales de éxito como el que emprendieron  hace unos 5 años Jeff Mayersohn y su esposa  Linda Seamonson , al comprar y reconvertir el modelo de la vieja libreríaHarvard de Cambridge,  ciudad donde cierran más librerías que Starbucks se abren en China. (situación: 1256 Massachusetts Avenue Cambridge, MA 02138).
Jeff Mayershon amante apasionado de los libros ha sido cliente de Harvard durante 30 años, recientemente retirado del mundo de la tecnología él y su esposa Linda se embarcaron en esta locura. ¡¡¡Comprar una librería!!!
Jeff y Linda, ingenuamente optimistas, se embarcaron en esta aventura en estos días oscuros de  recesión, a la sombra de Amazon, y con los libros …

Retomo el título de un artículo del amigo Ismael Nafria, en El Español:” Y el ‘reality’ se hizo realidad”

Lo retomo bajo otra perspectiva:
La situación es la siguiente: ¿cómo Hilaria, como la llama Villalobos, con todo es sistema a favor, los mass media escritos y audiovisuales más importantes, que no solo atacaron sino que censuraron las medias más homologables que proponía Trump en su programa (ver: Le Monde Diplomatique,  artículo de Ignacio Ramonet), toda intelligentsia, y todo el glamour Hollywoodense a favor, no consiguió ganar?.
Y ¿como Trump, con todo esto en contra, inclusos su propio partido, y aparentemente él mismo con sus declaraciones y escándalos,  si lo ha conseguido?.


Hipótesis: Se barajan varia hipótesis:
 1) Que el ciudadano castigado por la crisis ha votado una alternativa, aunque represente a priori la antítesis de sus intereses, ¿Porque lo ha hecho?.
2) Que Hilaria no conectaba con los votantes.
Yo lanzo una tercera: Tiene más peso los mensajes anticulturales de los realitys basura, que toda la reflexión sesuda y directa de los media supuestamente serios. La opinión no so…