Passa al contingut principal

Saving the news


Avui us faig a mans l'informe  Saving the news, publicat per Freepreess als EUA, que sorprèn venint d’un país que es caracteritza pel seu model ultralliberal. Curiosament proposa com a taula de salvació per la premsa i els mitjans en general, retornar al model clàssic de subvenció i explora noves formes de finançament per a models d’explotació exempts d’afany de lucre. Aquestes propostes interessants son, per raons històriques i idiosincràtiques, difícils d’aplicar a Espanya.


A tot arreu, l'acció combinada de la recessió i el desafiament d'Internet ha portat els mitjans a una crisi de model. A tot arreu es discuteixen solucions i alternatives. Però en cap lloc és tan profunda la crisi i tan profund el debat com als Estats Units.

Amb una cadena de fallides de grans diaris, la paraula reforma ha deixat de ser tabú. Els nord-americans segueixen sent favorables al lliure mercat, però el fonamentalisme neolliberal de l'últim quart de segle es trenca.


És hora de tornar la vista a les polítiques públiques i a nous models d'empreses informatives no basades en el lucre.

Proposar una estratègia nacional per salvar el periodisme és l'objectiu de l'informe Saving the news, promogut per Free Press, una organització no partidista que promou la participació del públic en les decisions que afecten els mitjans i impulsar polítiques públiques que democratitzin els mitjans. Saving the news revisa les alternatives proposades als Estats Units per superar la crisi. Una crisi que fa sobretot als diaris, i entre ells, a la desaparició dels diaris en les grans ciutats nord-americanes.


El context de anàlisi i de proposta és el dels Estats Units. Per això, moltes de les alternatives no serien vàlides en altres llocs com España, però totes elles són estimulants i en molts casos inspirades en solucions europees.

L'informe part de dos fets: el periodisme és insubstituïble per a la democràcia i el model basat en la publicitat està ferit de mort. El periodisme que proposa s'ha de basar en aquests pilars:

- Compromès amb la llibertat d'expressió (la primera esmena, en termes nord-americans).


- Informació de qualitat i en profunditat.


- Recollint els punts de vista adversos.


- Promovent la responsabilitat pública.


- Donant prioritat a la innovació.

Els autors recorren els models alternatius a l'empresa periodística amb finalitat de lucre i finançada per la publicitat. Exploren les possibilitats-sempre en el seu context nacional-de models sense ànim de lucre, basats en fundacions, donacions, cooperatives ... Revisen també iniciatives de cooperació ens professionals i ciutadans, sobretot a nivell local. Examinen les possibilitats d'instaurar sistemes de micropagaments per la informació, però veuen dificultats legals (el "fair use" de la informació/ “l’us just” de la informació) en aquest sistema, que ara alguns com Murdoch propugnen com a taula de salvació.

Una de les seves propostes més destacades és estendre el model de la ràdio i la televisió públiques, la PBS i la NPR, fins convertir els mitjans públics en el nucli de la reforma.

No estan d'acord els autors amb els profetes del "no fer res", com Jeff Jarvis, i del model Google com a unica sortida, que han traslladat a l'ecosistema informatiu la tesi econòmica de la "destrucció creativa" de Schumpeter.

A diferència d'aquests autors, convençuts que a Internet s'autogenera un nou sistema d'informació sobre les cendres del periodisme, els redactors de l'informe demanen una acció pública decidida per salvar el periodisme.

Els mitjans sempre han estat subvencionades públicament, als Estats Units. El que cal fer ara és dirigir aquests fons a noves organitzacions sense ànim de lucre, que convisquin amb les velles empreses. I entre aquestes polítiques ha d'estar la regulació, acabar amb la desrregulación, que ha afavorit la concentració i està en l'origen de la crisi.

Hi ha altres propostes interessants, com la de crear un fons de formació, perquè els 23.000 periodistes que ha perdut el seu treball en l'últim any i mig no surtin del sector i comparteixin la seva experiència amb els nous periodistes.

¿Convergiran els sistemes reguladors dels Estats Units i Europa? El capitalisme contra el capitalisme ¿Prosperaran les noves iniciatives? Ningú ho sap. Del que no hi ha dubte és que caldrà imaginació, treball i coratge per salvar el periodisme.
Com deia aquell,  reflexionem-hi,reflexionem-hi...
Traducció automàtica al castellà
Albert Pérez Novell






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Las Monadas: El secreto del Planeta de los simios, ( ciencia ficción, politicamente incorrecta)

A mediados del 2º milenio, en el tercer Planeta de la Estrella Sol de la Vía Láctea,  se verifica la existencia de una especie dominante los simios y otra dominada el hombre.

Historia de una involución: El Planeta de los Simios (francés:La Planète des Singes) es una novela de ciencia ficción escrita por Pierre Boulle, publicada por Editorial Julliard en 1963.

En 1968 fue adaptada al cine en la película El planeta de los simios de Franklin Schaffner.


En el siglo quinto del segundo milenio, una nave espacial procedente de la Tierra, realiza un aterrizaje forzoso en un planeta desconocido. Los astronautas, al mando del coronel George Taylor (Charlton Heston) inspeccionan los alrededores y descubren que en este planeta los seres inteligentes y especie dominante son unos simios que comparten características físicas con los chimpancés (científicos), gorilas (militares) y orangutanes (religiosos y políticos) de la Tierra, pero que han desarrollado una civilización antropomorfizada y militariza…

2112, el soliloquio alucinatorio del gobierno Rajoy

El lapsus de Rajoy en su tweet al confundir 21 del 12, día previsto para las elecciones ilegitimitas convocadas por su gobierno, con el año 2112.

A primera vista, parece que Rajoy en su tweet apuesta porque el próximo presidente de la Generalitat sea:

Bromas a parte: Lo de Rajoy pertenece al genero llamado (lapsus de clave). Freud profundizó en la descripción del mecanismo de su formación en su libro llamado Psicopatología de la vida cotidiana (1901)—como una variedad de los lapsus que llamó «lapsus calami»— para significar los lapsus que ocurren cuando se mecanografía un texto y, que en algunos países también es conocido como "error de dedo" (y, con el avance de la tecnología, los que ocurren al escribir en el teclado de un ordenador, de un teléfono móvil o formas afines de comunicación.
Twitter es una fuente de síntomas si observamos los mensajes que circulan por esta, llamada, red social.
Gracias a la Serendipia  que facilita Internet, he encontrado que 2112 es el nombre del …

El promiscuo Iceta

La primera definición de promiscuo en el diccionario de la real academia de la lengua española es: mezclado confusa o indiferentemente. Otro significado de promiscuo es que tiene dos sentidos o se puede usar igualmente de un modo o de otro, por ser ambos equivalentes. Promiscuo es también se dice de la persona que mantiene relaciones sexuales con otras varias, así como de su comportamiento, modo de vida, etc.
El coctel Iceta: Mezclar y no agitar, ex dirigentes de Unió Democràtica, con independientes, históricos (mejor dicho descatalogados) del PSC y del sindicalismo catalán, más dirigentes de entidades como Societat Civil Catalana, Tercera Via o Federalistes d’Esquerres.
Y sus amigos de grupo “seny” de WhatsApp

“la política hace extraños amigos de cama”
De entrada, se ajusta a la primera definición de la RAE, es una mezcla confusa o indiferente.
Confusa porqué, pensar que ser anti independentista es suficiente argamasa para crear una tendencia política nueva, es ingenuo, además, al votant…