Passa al contingut principal

LA CIUTAT

Soc a Nova York, recorro les seves avingudes, les seves places i parcs. 
Em dirigeixo a Penn Station per agafar el tren cap a Princeton

Aquesta estació  inaugurada 27 novembre 1910 situada a la vuitena entre la 31 i la 33 és troba dessota al Madison Square Garden, on veig anunciat un concert dels Eagles pel dijous dia 18 amb preus que van dels 49,5$ als  199,5$, no penso anar-hi, em produeixen un cert estranyament veure velles glories dels 70.

Es inevitable pensar que NY és “LA CIUTAT” amb majúscules, aclaparadora, excessiva, però on jo em trobo, curiosament, com si fos a casa.

No se si és degut al seu tramat rectilini de carrers  com el del eixample barceloni, on orientar-se és molt fàcil, o a la interiorització de milers d’imatges i seqüencies cinematogràfiques vistes al llarg de la meva vida, situades a aquesta ciutat, en virtut del que esdevé uns dels escenaris de l’imaginari col·lectiu contemporani. Tot això,  fa que em trobi més a gust a NY que a Gijón, per exemple.


Parlant de cinema i NY, és inevitable pensar en Woody Allen i el seu film “Manhattan” 1979, on definia aquest barri de New York com una “metàfora de la decadència de la cultura contemporània”.

Fa uns 6 anys a raó d’un viatge a LA CIUTAT vaig publicar a un blog un poema de Konstantinos Kavafis: anomenat:

LA CIUTAT 
“Aniré a una altra terra, cap a un altre mar 
i una ciutat millor amb certesa trobaré. 
Doncs cada esforç meu està aquí condemnat, 
i mor el meu cor, el mateix que els meus pensaments en aquesta desolada llangor. 
On adreço la meva mirada només veig les fosques ruïnes de la meva vida
i els molts anys que aquí vaig passar o vaig destruir”. 
No trobaràs una altra terra ni una altra mar.
La ciutat anirà en tu sempre. 
Tornaràs als mateixos carrers. 
I en els mateixos suburbis arribarà la teva vellesa;
a la mateixa casa envelliràs. 
Doncs la ciutat sempre és la mateixa. Una altra no busquis
-no la hi ha-, 
ni camins ni vaixell per a tu. 
La vida que aquí vas perdre l'has destruït en tota la terra”.

Malgrat que Kavasfis tingui raó en la seva visió pessimista i lúcida, i les ciutats, al cap i a la fi, son ciutats interiors, de les que no podem fugir.

Això no obstant, darrerament,  cada  viatge que faig a LA CIUTAT m’emplena d’esperança en la possibilitat de corregir cadascuna de les errades que hagi pogut cometre anteriorment.


Aquesta possibilitat que em dóna viatjar  LA CIUTAT, de ben segur que  té molt a veure amb el fet de que fa uns 6 anys, per a mi tornar a NY és reconquerir un temps perdut, tot retrobant-me amb la persona que més estimo a la vida, la meva filla, i això, naturalment, em predisposa a un estat d’ànim especial cada cop que hi vaig. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Consumption cannot be destroyed, like energy, it can only be transformed.

Aquesta crisi haurà canviat permanentment el comportament de compra dels consumidors. Ens deixa com herència compradors més cauts i reflexius. Però existeixen formes de consum que romandran i s’adaptaran a l’aire estoic que no tenim més remei que respirar.

No esperem que el consum desaparegui, tant sols es transformarà (el consum és com l’energia no es destrueix, es transforma).


En aquest post faig un repàs per les tendències i la fauna consumista del moment.

  Com diu Guilles Lipowetsky : El consum esta molt ligat a la seducció, com veurem més endavant: "Lluny de circumscriure a les relacions interpersonals, la seducció s'ha convertit en el procés general que tendeix a regular el consum, les organitzacions, la informació, l'educació, els costums.”. Tambè ens diu: “Cal un consum més responsable, però també invertir en noves tecnologies”.
En aquesta època hipermoderna no hi ha somnis col•lectius, sol ens queda el consum; una millor casa, un millor cotxe, etc..... La generaci…

A la sombra de los signos. “Los Archivos del Pentágono”

La repercusión que he observado en el sector periodístico del estreno de la película “Los Archivos del Pentágono”, me ha llevado a una serie de reflexiones alrededor de ciertos fenómenos que atraviesan las sociedades democráticas, entre otros, la confusión que se ha establecido entre signo y sentido, siendo así que el primero elimina al segundo.

La publicación de los famosos archivos demostró que desde sus comienzos la guerra de Vietnam estaba definitivamente perdida, lo que la convertía en una guerra sin sentido, simulada, lo que no impidió, en nombre del estratégico enfrentamiento a un nuevo foco del comunismo, que se construyera un signo en aras del que se sacrificó  la vida de cincuenta y ocho mil soldados estadounidenses y millón y medio de vietnamitas, incluida población civil.

Algunos aspectos relevantes del film: Este film de Steven Spielbergaborda conceptos como: la verdad, la investigación, situando al periodismo en el centro de la intriga, convirtiendo a estos profesionales e…

Metáforas interesantes del capitalismo unidimensional

Si existe una metáfora que me parece interesante dentro de la literatura, más o menos reciente, del management es la de los Océanos Azules de W. Chan Kim y Renee Mauborgne .

Yo también tengo derecho a tener mi nivel de ingenuidad,  para poder subsistir. Debe ser el espiritu navideño que me invade.
Digo que me parece interesante, porque, a diferencia de otros conceptos manidos en este tipo de literatura, aporta un elemento fundamental, muy sencillo, que en resumen consiste en la capacidad de ver las cosas de otra manera. Esto, no sé si por genética generacional o porqué narices, me gusta.

En este momento de crisis económica, se manifiesta muy claramente que en su substrato subyace una crisis de ideas, un modelo obsoleto de entender el sistema y sus reglas de juego pertenecientes a un Océano Rojo por el que resulta difícil navegar.
En los océanos rojos, los agentes del sistema tratan de superar a los rivales arañando poco a poco cuota de mercado. Conforme aparecen más competidores, las posi…