Passa al contingut principal

LA CIUTAT

Soc a Nova York, recorro les seves avingudes, les seves places i parcs. 
Em dirigeixo a Penn Station per agafar el tren cap a Princeton

Aquesta estació  inaugurada 27 novembre 1910 situada a la vuitena entre la 31 i la 33 és troba dessota al Madison Square Garden, on veig anunciat un concert dels Eagles pel dijous dia 18 amb preus que van dels 49,5$ als  199,5$, no penso anar-hi, em produeixen un cert estranyament veure velles glories dels 70.

Es inevitable pensar que NY és “LA CIUTAT” amb majúscules, aclaparadora, excessiva, però on jo em trobo, curiosament, com si fos a casa.

No se si és degut al seu tramat rectilini de carrers  com el del eixample barceloni, on orientar-se és molt fàcil, o a la interiorització de milers d’imatges i seqüencies cinematogràfiques vistes al llarg de la meva vida, situades a aquesta ciutat, en virtut del que esdevé uns dels escenaris de l’imaginari col·lectiu contemporani. Tot això,  fa que em trobi més a gust a NY que a Gijón, per exemple.


Parlant de cinema i NY, és inevitable pensar en Woody Allen i el seu film “Manhattan” 1979, on definia aquest barri de New York com una “metàfora de la decadència de la cultura contemporània”.

Fa uns 6 anys a raó d’un viatge a LA CIUTAT vaig publicar a un blog un poema de Konstantinos Kavafis: anomenat:

LA CIUTAT 
“Aniré a una altra terra, cap a un altre mar 
i una ciutat millor amb certesa trobaré. 
Doncs cada esforç meu està aquí condemnat, 
i mor el meu cor, el mateix que els meus pensaments en aquesta desolada llangor. 
On adreço la meva mirada només veig les fosques ruïnes de la meva vida
i els molts anys que aquí vaig passar o vaig destruir”. 
No trobaràs una altra terra ni una altra mar.
La ciutat anirà en tu sempre. 
Tornaràs als mateixos carrers. 
I en els mateixos suburbis arribarà la teva vellesa;
a la mateixa casa envelliràs. 
Doncs la ciutat sempre és la mateixa. Una altra no busquis
-no la hi ha-, 
ni camins ni vaixell per a tu. 
La vida que aquí vas perdre l'has destruït en tota la terra”.

Malgrat que Kavasfis tingui raó en la seva visió pessimista i lúcida, i les ciutats, al cap i a la fi, son ciutats interiors, de les que no podem fugir.

Això no obstant, darrerament,  cada  viatge que faig a LA CIUTAT m’emplena d’esperança en la possibilitat de corregir cadascuna de les errades que hagi pogut cometre anteriorment.


Aquesta possibilitat que em dóna viatjar  LA CIUTAT, de ben segur que  té molt a veure amb el fet de que fa uns 6 anys, per a mi tornar a NY és reconquerir un temps perdut, tot retrobant-me amb la persona que més estimo a la vida, la meva filla, i això, naturalment, em predisposa a un estat d’ànim especial cada cop que hi vaig. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Las Monadas: El secreto del Planeta de los simios, ( ciencia ficción, politicamente incorrecta)

A mediados del 2º milenio, en el tercer Planeta de la Estrella Sol de la Vía Láctea,  se verifica la existencia de una especie dominante los simios y otra dominada el hombre.

Historia de una involución: El Planeta de los Simios (francés:La Planète des Singes) es una novela de ciencia ficción escrita por Pierre Boulle, publicada por Editorial Julliard en 1963.

En 1968 fue adaptada al cine en la película El planeta de los simios de Franklin Schaffner.


En el siglo quinto del segundo milenio, una nave espacial procedente de la Tierra, realiza un aterrizaje forzoso en un planeta desconocido. Los astronautas, al mando del coronel George Taylor (Charlton Heston) inspeccionan los alrededores y descubren que en este planeta los seres inteligentes y especie dominante son unos simios que comparten características físicas con los chimpancés (científicos), gorilas (militares) y orangutanes (religiosos y políticos) de la Tierra, pero que han desarrollado una civilización antropomorfizada y militariza…

2112, el soliloquio alucinatorio del gobierno Rajoy

El lapsus de Rajoy en su tweet al confundir 21 del 12, día previsto para las elecciones ilegitimitas convocadas por su gobierno, con el año 2112.

A primera vista, parece que Rajoy en su tweet apuesta porque el próximo presidente de la Generalitat sea:

Bromas a parte: Lo de Rajoy pertenece al genero llamado (lapsus de clave). Freud profundizó en la descripción del mecanismo de su formación en su libro llamado Psicopatología de la vida cotidiana (1901)—como una variedad de los lapsus que llamó «lapsus calami»— para significar los lapsus que ocurren cuando se mecanografía un texto y, que en algunos países también es conocido como "error de dedo" (y, con el avance de la tecnología, los que ocurren al escribir en el teclado de un ordenador, de un teléfono móvil o formas afines de comunicación.
Twitter es una fuente de síntomas si observamos los mensajes que circulan por esta, llamada, red social.
Gracias a la Serendipia  que facilita Internet, he encontrado que 2112 es el nombre del …

Consumption cannot be destroyed, like energy, it can only be transformed.

Aquesta crisi haurà canviat permanentment el comportament de compra dels consumidors. Ens deixa com herència compradors més cauts i reflexius. Però existeixen formes de consum que romandran i s’adaptaran a l’aire estoic que no tenim més remei que respirar.

No esperem que el consum desaparegui, tant sols es transformarà (el consum és com l’energia no es destrueix, es transforma).


En aquest post faig un repàs per les tendències i la fauna consumista del moment.

  Com diu Guilles Lipowetsky : El consum esta molt ligat a la seducció, com veurem més endavant: "Lluny de circumscriure a les relacions interpersonals, la seducció s'ha convertit en el procés general que tendeix a regular el consum, les organitzacions, la informació, l'educació, els costums.”. Tambè ens diu: “Cal un consum més responsable, però també invertir en noves tecnologies”.
En aquesta època hipermoderna no hi ha somnis col•lectius, sol ens queda el consum; una millor casa, un millor cotxe, etc..... La generaci…